22/05/2026
Llívia amaga una de les llegendes més antigues de la Cerdanya. I ve de molt lluny.
Pels volts del segle VIII, quan els guerrers musulmans dominaven bona part de la península ibèrica, un dels seus capitans més valents — Menussa — va rebre la Cerdanya com a territori. S'hi va establir a la vella Lyvia, l'actual Llívia, una vila que segons la tradició havia estat construïda pel mateix Hèrcules.
Per fer la pau amb el Duc d'Aquitània, Menussa va viatjar al seu castell de Carcassona, al sud de França. Allà, des de la finestra de la seva cambra, va veure una noia que collia pomes a l'hort del castell cantant i rient, sense saber que la miraven. Menussa s'hi va enamorar en secret. Quan el Duc li va oferir la mà de la seva filla — la Princesa Lampègia — ell va acceptar sense saber qui era. I el dia del casament va descobrir que la princesa i la noia de les pomes eren la mateixa persona. Ella, per la seva banda, ja s'havia enamorat d'ell el dia que el va veure arribar a Carcassona a cavall.
Però l'Emir de Còrdova desconfiava d'aquella aliança entre Menussa i el Duc d'Aquitània. Va enviar un gran exèrcit a Llívia.
Les tropes eren incomptables; els guerrers de Menussa, escassos. Quan les muralles van caure i la vila va començar a cremar, els dos amants van fugir a cavall pels camins dels Pirineus. Els van atrapar vora una font. Menussa va lluitar fins al final — i va morir davant dels ulls de Lampègia.
I diuen que les nits que la Cerdanya es queda sense lluna, vora aquella font encara se sent plorar la Princesa. I es pot sentir cavalcar el cavall de Menussa pels cingles, amb el cap del seu amo lligat a la cua.
Llegenda recollida a la web de l'Ajuntament de Llívia.
Segueix-nos per conèixer més curiositats de la Cerdanya 👇
