05/10/2024
DE MICA EN MICA S'OMPLI LA PICA
2024 / CENT D'ESTELLÉS
Valenciá / Castellano
Valenciá
El 22 d'abril, proper passat, justificat per l'activitat que va encetar l'Associació Cultural L'Algoleja: VERSOS ALS BALCONS, vaig encetar un seguit diari de recordatori, en aquest mitja, d'alguns versos de Vicent Andrés Estellés, tant com a satisfacció personal com per per a homenatgear al poeta i amb el al seus País que també es el meu.
En la mesura que he pogut m'he inhibit dels estereotips habituals (el pimentó, els amants... i molts altres que tots coneixem) en la convicció que l'Estellés es molt mes que tot això.
Avui, 4 de octubre, amb motiu de LA XV FESTA ESTELLÉS que celebrarem anit a Alginet, crec que dec concloure aquest particular homenatge al “Fill del forner” (valga el tòpic) i heu faré amb un versos que celebren “l'inici” no el “final”. Allà van:
Castellano
El 22 de abril pasado, justificado por la actividad que inicio la Asociación Cultural L'Algoleja. VERSOS EN LOS BALCONES, inicie diariamente un recordatorio, en este medio, de algunos versos de Vicente Andrés Estellés, como satisfacción personal, por una parte, como para homenagear tanto al poeta como a su País que tambien es el mio.
En la medida posible he evitado los estereotipos habituales (el pimiento asado, los amantes... i tantos otros que todos conocemos) con la convicción de que Estellés es mucho más que todo eso.
Hoy, 4 de octubre, con motivo de LA XV FESTA ESTELLÉS
que celebrámos anoche en Alginet, creo necesario concluir este particular homenate al “Fill del forner” (Hijo del Panadero, valga el topico) i lo hare con unos versos que celebran “el inicio” i no “el final”.
Ha hi van:
L'OFICI
“Lo jorn sencer tostemps sospir”
Joan Timoneda.
VENIES d'una llarga família de forners
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,
i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,
i fer el rent, en caure el dia, com el feien,
i a mitjanit anar al forn a pastar,
creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,
i escombrar lentament, prendre-li foc al forn,
ficar el cap al forn, aquell infern de flames
que olia intensament als matins del Garbí,
pujar a l'alcavor, aquell calor humit.
I deixar caure el pa, aquell pa cruixidor,
i alegre, a les paneres, i tripular el forn,
fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.
Tu series forner, com ho foren els teus.I
I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,
nit a nit, dia a dia, i ara en tens l'enyorança.
Una amarga enyorança per a tota la vida
et creua al pit de banda a banda amb aquell ràpid
senyal de ganiveta que no pots oblidar.
Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,
els arraps en la carn, aquells dies salvatges
quan entraves els feixos de pinassa en el forn.
LLIBRE DE MARAVELLES