14/06/2023
Tot té un començament i un final ... i nosaltres arribem al final.
Qui ens hagués dit quan començàvem, plens de força, d'empenta i molta, molta il·lusió que tot tindria un final. Encara que la il·lusió no l'hem perdut mai, la força i l'empenta ens van deixant lentament.
Ha sigut difícil molt difícil prendre aquesta decisió perquè molts de vosaltres heu arribat a ser grans amics, ens heu donat molts ànims i un gran reconeixement que ens motivava dia a dia per continuar.
Deixarem endarrere totes les converses de taula, les històries que hem compartit amb vosaltres, les tardes de jugar al Scrabble (oi Mercè?) aquelles criatures que van venir petitones i ja són donetes i homenets, Laia, Emma, Arnau Nuhg ... Podria recordar tants noms que ara em venen al cap, heu tornat una vegada i un altre. Aquests que veu venir a la panxa i hem vist créixer Orià, Lluc, Mar ...
També hem gaudit de caps de setmana especials, molt especials amb els amics de l'adolescència caps de setmana de molta feina, ens veu ajuda a aixecar el nostre somni, encara sento una veu emprenyada cridant-me "Cari afanyat d'una vegada" aquesta veu estarà aquí per sempre. I les estones de riure, de menjar, també quedaran gravades en aquestes pedres, al color de les parets on sempre tindrem un full blanc per escriure tot allo que varem viure, a l'olor d'oli de llinosa que serà estarà al meu nas i les meves fustes plenes de carícies amb el seu tacte dolç i suau ... Tot això quedarà aquí i al nostre record.
Sempre us recordarem, us trobarem a faltar i tots i cada un de vosaltres tindrà una pedra, una fusta, una flor, una cançó que passejarà eternament per casa nostra, el nostre gran somni.
Fins sempre Amics-Hostes.